A theme of the age, at least in the developed world, is that people crave silence and can find none. The roar of traffic, the ceaseless beep of phones, digital announcements in buses and trains, TV sets blaring even in empty offices, are an endless battery and distraction. The human race is exhausting itself with noise and longs for its opposite—whether in the wilds, on the wide ocean or in some retreat dedicated to stillness and concentration. Alain Corbin, a history professor, writes from his refuge in the Sorbonne, and Erling Kagge, a Norwegian explorer, from his memories of the wastes of Antarctica, where both have tried to escape.
And yet, as Mr Corbin points out in "A History of Silence", there is probably no more noise than there used to be. Before pneumatic tyres, city streets were full of the deafening clang of metal-rimmed wheels and horseshoes on stone. Before voluntary isolation on mobile phones, buses and trains rang with conversation. Newspaper-sellers did not leave their wares in a mute pile, but advertised them at top volume, as did vendors of cherries, violets and fresh mackerel. The theatre and the opera were a chaos of huzzahs and barracking. Even in the countryside, peasants sang as they drudged. They don’t sing now.
What has changed is not so much the level of noise, which previous centuries also complained about, but the level of distraction, which occupies the space that silence might invade. There looms another paradox, because when it does invade—in the depths of a pine forest, in the naked desert, in a suddenly vacated room—it often proves unnerving rather than welcome. Dread creeps in; the ear instinctively fastens on anything, whether fire-hiss or bird call or susurrus of leaves, that will save it from this unknown emptiness. People want silence, but not that much. | Un tema de la nostra època, almenys al món desenvolupat, és l’anhel de la gent pel silenci que no troba. El brogit del tràfic, l’incessant piular dels mòbils, anuncis digitals a l’autobús i al metro, televisors que enlluernen fins i tot despatxos buits: són una matraca i distracció sens fi. La raça humana s’esgota a si mateixa amb soroll i anhela el contrari: sia a la natura, a la inmensitat de l’oceà o a un recés dedicat a la quietud i la concentració. Alain Corbin, professor d’història, escriu des del seu refugi de la Sorbonne, i Erling Kagge, explorador noruec, des dels records de les planúries estèrils de l’Antàrtida, lloc al qual ambdós han intentat fugir. Tot i així, tal i com el senyor Corbin denota a ‘Una història del silenci’, probablement no és que ara hi hagi més soroll que abans. Abans dels neumàtics, els carrers eren plens del repicar dels cops ensordidors de rodes metàl·liques i ferradures de cavall contra el paviment de pedra. Abans de la reclusió voluntària del mòbil, a autobusos i metros hi ressonava l’enrenou de la conversa. Els venedors de diaris no deixaven la seva mercaderia a una pila silenciosa, sinó que la pregonaven cridant a ple pulmó, com també feien les venedores de cireres, violetes i verat fresc. El teatre i l’òpera eren un caos de victorejos i escridassades. Fins i tot al camp, la pagesia cantava en feinejar. Ara ja no. El què ha canviat no és tant el volum del soroll, del qual també es queixaven a segles anteriors, sinó el volum de distracció que ocupa l’espai que el silenci podria envair. Aquí ens assetja una altra paradoxa, perquè quan ens envaeix aquest silenci (a les profunditats de la pineda, al desert pelat, a una habitació buida de sobte), sovint ens resulta més inquietant que benvingut. Entrem en pànic. Instintivament, l’oïda s’agafa a qualsevol cosa, sigui l’espetec del foc, un cant d’ocell o la remor de les fulles, per tal de salvar-nos d’aquesta buidor desconeguda. La gent anhela silenci, però no pas tant. |